Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XI.
DE LO QUE LI SUCCEHÍ Á D. QUIXOT AB UNS CABRERS.



 Fou acollit dels cabrers ab bona volensa, y habent Sanxo acomodat lo millor que pogué á Rocinant y á son ase, se 'n aná detrás de l' olor que llensavan certs tallassos de cabra qu' estavan bullint dintre d' un calderó; y encara qu' éll voldria en aquell mateix punt mirar si eran ja prou cuits pera trasladarlos de la caldera al ventre, ho deixá de fer perqué los cabrers los tregueren del foch, y estenent per terra unas pells d' ovella pararen promptament sa rústica taula y convidaren á tots ab senyals de molt bona voluntat oferíntloshi lo que tenian. Se sentaren a la rodona de las pells sis qu' eran los que en la pleta hi habia, habent tots primer ab grosseras cerimonias pregat á D. Qaixot que se sentés sobre d' un gabadal que girat á l' inrevés li posaren. Sentás D. Quixot, y quedavas Sanxo dret pera servirli la copa, qu' era de banya. Veijentlo dret son amo, li digué: pera que vegias Sanxo, lo be que en sí enclou l' aventurera cavallería, y quan prop están los que en qualsevol ministeri d' ella s' exercitan de venir promptament á esser honrats y eitimats del mon, vull qu' aquí á mon costat y en companya d' aquesta bona gent te sentis y que sigas una mateixa cosa ab mí, que só ton amo y natural senyor, que mengis en mon plat y beguis per ahont jo begui, perqué de la cavallería aventurera se pot dir lo mateix que del amor se diu, que totas las cosas iguala. ¡Gran mercé! digué Sanxo; pero sé dir á vostra mercé, quo si jo tingués ganas de menjar, tan bé y millor m' ho menjaria dret y á solas com sentat al costat d' un emperador. Y encara si va á dir la veritat, molt mes bó 'm sembla lo que menjo en mon recó sens melindrerías ni compliments, encara que siga pa y seba, que los galls d' indis d' altres taulas ahont tinga de menjar despay, beurer poch, aixugarme sovint, no estornudar ni tossir si me 'n venen ganas, ni fer altres cosas que la soletat y llibertat permeten. Aixís que, sonyor meu, aquestas honras que vostra mercé vol darme per rahó d' esser ministre y adherent de la cavallería aventurera, com jo ho só essent escuder de vostra mercé, convertéixilas en altres cosas que'm sigan de mes conveniencia y profit: puix aquestas encara que las dono per ben rebudas las renuncio per des l' aquí á la fí del mon. Ab tot y aixó t' has de sentar, perqué á quí s' humilia Deu l' exalta; y agafantlo pel bras l' obligá á que se sentés á son costat. No entenian los cabrers aquella guerga d' escuders y cavallers aventurers y no feyan altre cosa que menjar y callar y mirar á sos hostes, que ab molta llestesa y gana endrapavan cada tall com lo puny. Acabat lo servey de carn estengueren sobre las pells gran cantitat d'aglans avellanats y també un mitg formatje mes dur que si fos fet d'argamassa. No estava tampoch en baga lo bas de banya, perque passava de l' un al altre tan soviut ja pléja buit com catufol de sinia, de modo que ab facilitat se buidá un gat de dos que n' hi habia ostensibles. Després que D. Quixot se trobá ben cumplert, prengué un grapat de dits aglans avellants y mirantlos atentament comensá á parlar ab semblants rahons. Ditxosa edat y sigles ditxosos aquells als que los antichs posaren lo nom de daurats, y no perqué en élls l' or que en aquesta edat de ferro tan s' estima, se trobés en aquella venturosa sense cap fatiga, sino perque llavors los que en ella vivian igno-