Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ravan aquestas dos paraulas teu y meu. Eran en aquella santa edat totas las cosas comuns; á ningú li era necessari pera trobar son ordinari aliment pendrer altre travall qu' alsar la ma y cullirlo de las robustas alzinas que liberalment los convidavan ab son dols y madurat fruyt. Las claras fonts y correns rius, en magnífica abundancia sabrosas y transparents ayguas los hi oferian. En las esquerdas de las rocas y en lo cor dels abres formavan sa república las esmeradas y discretas abellas, oferint á qualsovol má sense cap interés la fértil collita de son dolcissim travall. Los valents sums llansavan sens altre artitici qua sa cortesía, sas amplas y lleugeras escorxas ab las que comensaren á cubrirse las casas, sostenintlas sobre rústicas estacas aixecadas solament pera defensa de las inclemencias del cel. Tot era pau, tot amistat, tot concordia: encara no s' habia atrevit la pesada rella de la corva arada á obrir ni visitar las entranyas piadosas de nostra primera maret puix ella sense férseli forsa oferia per totas las parts de son fértil y espayós pit, lo que podia cumplir. alimentar y delectar als fills qu' allavors la possehian. Allavors sí qu' anavan las senzillas y hermosas sagalas de vall en vall y de turó en turó en trena y en cabell; sense mes vestits qu' aquells qu' eran preeisos pera cubrir honestament lo que la honestedat vol y ha volgut sempre que se cubresquia; y no eran sos adornos do los qu' ara s' estilan, en los que la púrpura de Tir y la per tans modos martiritsada seda encareixen, sino tan solament algunas fullas de verts pampols y curas entreteixidas, ab lo que tal vegada anavan tan pomposas y ben vestidas com van ara nostras cortesanas ab las raras y estranyas invencions que l' ociosa curiositat los hi ha ensenyat. Allavors se decoravan los concoptes amorosos del cor cándida y senzillament, del mateix modo y manera qu' ell los concebia, y sens buscar artificiós circunloqui de paraulas pera realsarlos. No s' habian la frau, l' engany ni la malicia barrejat ab la veritat y senzillesa. La justicia s' estava dintre de sos límits sense que goséssen turbarla ni oféndrerla los del favor ni del interés que tan ara la malmeten, torban y persegueixen. La lley del encaix encara no s'habia sentat en lo enteniment del jutge, perqué llavors no hi habia que judicar ni qui fos judicat. Las donzellas y la honestedat anavan, com tinch dit, per qualsevol part, solas y senyoras, sense por de que l' estranya desenvoltura y las ciuintent las malmetessen, y sa perdició naixía solament de sou gust y propia voluntat. Y ara en aquests nostres detestables sigles no n' hi ha cap de segura encara que se l'amagui y tanqui en altre nou laberinto com lo de Creta; perque allí per los resquicis ó per l' ayre ab lo cel del malvat cuidado se 'ls hi entra l' amorosa pestilencia, y las fa anar ab tot son recolliment á pico. Pera qual seguretat avansant los temps y creixent mes la malicia s' instituí l' ordre dels cavallers aventurers al objecte de defensar las donzellas, amparar las viudas, y socorrer als orfans y als necessitats. D' aquesta ordre só jo, germans cabrers, á aquí agraesch l' agasajo y bon acolliment qu' habeu fet á mí y á mon escuder; puix encara que por lley natural están tots los que viuhen obligats á favorir als cavallers aventurers, encara per saber que sens saber vosaltres aquesta obligació m' acollireu y regalareu, es rahó que ab tota la bona voluntat á mí possible agrahesca la vostra. Tota aqueixa llarga arenga (que molt be se podia escusar) digué nostre cavaller perqué los aglans que li donaren li van portar á la memoria l' edat daurada; y se li antoixá fer aquell inútil discurs als cabrers, los que sense respóndrerli paraula embablecats y suspesos l' estigueren escollant. Sanxo així mateix callava y menjava aglans y visitava molt sovint lo segon gat, lo que pera que se refresqués lo ví tenian penjat d' una alzina surera. Mes tardá en acabar de parlar D. Quixot que no en acabarse lo sopar, rematat lo qual, un dels cabrers digué: pera que ab mes veritat pugue dir vostra mercé, senyor cavaller aventurer, que l' agasajem ab prompte y bona voluntat, volém donarli solás y gust fent que canti ua company nostre que no tardará molt á venir, qu' es un sagal molt entés y molt enamorat y que sobre tot sab llegir y escriurer, y toca un rabaquet de modo que no hi ha mes que desitjar. Apenas hagué parlat lo cabrer quan se sentí lo só del rabaquet y desseguida arribá qui 'l tocava qu' era un jove d' uns vint y dos anys y molt agraciat. Preguntárentli sos companys si habia sopat, y