Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com respongués que sí, aquell qu' habia fet los oferiments li digué: Anton, be podrás fernos plaher de cantar un poch, perqué vegia aquest senyor host qu' aquí tenim, que també per las montanyas y boschs hi ha qui sápiga de música: li habem contat tas bonas habilitats, y desitjem que las treguis y nos fassis quedar bé: y aixís prechte per ta vida que 't sentis y cantis lo romans de tos amors que t' escrigué lo beneficat ton oncle, puix en lo poble los ha agradat molt. Ab gran gust, reepongué 'l jove, y sens ferse pregar mes se sentá sobre lo tronch d' una esmotxada alzina y afinant son rabaquet d' alli á poch ab molt bona gracia comensá á cantar d' aquesta manera:

ANTON.


                    Ja se Olalla que m' adoras,
                encara quo no m' ho digas
                ni ab los ulls que solen esser
                del amor las llenguas finas.
                    Perqué sé qu' ets sabidora
                y m' afirmo en que m' estimas
                puix l' amor que es conegut
                jamay ton plé de desditxa.
                    Be n' es cert que tal vegada
                Olalla m' has dat indici,
                de que tens de bronze l' ánima
                y lo pit de roca viva.
                    Pero entre tos desayres
                y desvíos honestíssims,
                lo ribet de ton vestit
                crech que l' esperansa afirma.
                    A tal senyal s' abalansa
                ma fe, que jamay podía
                ni minvar per no cridar
                ni creixer per escullida.
                    De la que tu tens, jo trech,
                si l'amor es cortesía,
                que 'l fí de mas esperansas
                ha d' esser com jo desitxo.
                    Y si los serveis son part
                per algun pit, ablanirne,
                alguns d' aquells que jo he fet
                lo meu partit, fortifican.
                    Perque si tú t' has parat
                mes d' una volta veurias,
                que m' hi posat al dilluns
                lo que ai diumenge calía.
                    Y com l' amor y las galas
                van per la mateixa vía
                en tot temps davant tos ulls
                m' hi volgut posá ab condícia
                    Deixo 'l ballar per ta causa,
                no parlo de las músicas,
                qu' has escoltat á deshoras
                quan lo gall se dexondia.
                    No conto las alabansas
                que deta bellesa he ditas,