Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


habia sigut son company en los estudis. Me descuidava de dir com Crisóstom lo difunt fou gran home de compondrer coplas, tan qu' éll feya los villancichs per la nit de Nadal, y los autos pel dia de Corpus, que 'ls representavan los jovens del nostre poble y tots deyan qu' eran de lo millor. Quan los del poble veijeren tan d' improvís vestits de pastors als do sescolars quedaren admirats y no podian endevinar lo motiu que 'ls habia mogut á fer aquella estranya mudansa. Ja en aquest temps era mort lo pare de nostre Crisóstom, y ell quedá hereu de molt patrimoni, aixis en mobles com en terras, y en no petita cantitat de bestiur gros y menut: y en gran cantitat de diners, de tot lo que quedá lo jove senyor desolut; y en veritat que tot ho mereixia, puix era molt bon company y caritatiu y amich dels bons y tenia una cara qu' era una benedicció. Després se vingué á saber que l' haberse mudat de vestit no habia sigut per altra cosa que per seguir per aquests despoblats á aquella pastora Marcela que nostre bailet ha anomonat, puix d' ella s' habia enamorat lo pobre difunt Crisóstom. Y ara vull contarvos, perqué es bó que ho sapigueu, qui es aquesta rapása, puix tal vegada y sense tal vegada no haureu ohit pas somblant cosa en tots los dias de vostra vida encara que visqueu mes anys que sarna. Diehu Sarra, replicá D. Quixot, no poguent sufrir l' alteració dels vocables del cabrer. Mes que prou viu la sarna, respongué Pere, y si es, senyor, que m' habeu d' anar criticant á cada pas las paraulas, no acabarem ab un any. Perdoneu, amich, digué D. Quixot, puix per haberhi tanta diferencia de sarna á Sarra vos ho he dit; empero vos responguereu molt bé, perque viu mes sarna que Sarra, y seguiu vostra historia, puix jo no os replicaré en res mes. Dich donchs, senyor meu de ma ánima, digué lo cabrer, que en nostre poble hi visqué un pagés encara mes rich que lo pare de Crisóstom, qui s' anomenava Guillem y á qui doná Deu, amen de las moltas y grans riquesas, una filla de qual part morí sa mare que fou la mos honrada muller que hi hagué en tots aquests encontorns: no'm sembla sino qu' ara la voig ab aquella cara que á l' un costat tenia 'l sol y á l' altre la lluna y sobre tot era travalladora y amiga dels pobres, per lo que jo crech que á l' hora d' ara deu estar sa ánima gosant de Deu á l' altre mon. Del greu pesar de la mort de tan bona dona morí son marit Guillem, deixant á sa filla Marcela soltera y rica en poder d' un oncle seu, capellá y beneficiat de nostre poble. Cresqué la nina ab tanta hermosura que 'ns feya á tots recordar la de sa mare que la tingué molt gran, y ab tot y aixó 's creya que li habia de passar la de sa filla, y aixís feu que quan arribá á l' edat de catorze ó quinze anys ningú la mirava que no benehís á Deu que tan hermosa l' habia criat y los mes quedavan enamorats y perduts per ella. Guardábala son oncle ab molt zel y molt tancadament; pero ab tot y aixó la fama de sa molta hermosura va correr de tal manera qu' aixis per ella com per sas moltas riquesas, no solament dels del nostre poble, sino de moltas lleguas á la rodona, y dels millors d' élls, era pregat, solicitat y molestat son oncle á que 'ls ha li donés per muller. Peró éll que á las dretas es bon cristiá encara que vulgués casarla prompte, al véurerla ja de bona edat, no volgué ferho sense son consentiment, y aixó ho volia fer sens pensar per res á la ganancia y grangeria que li reportava lo maneitx dels bens de la xicota mentres allargava son cansament. Y á fé qu' aixó 's digué á mes d' una rodona en lo poble y en alabansa del bon sacerdot. Puix vull que sapiga, senyor cavaller aventurer que en aquests poblets petits de tot se parla y de tot se murmura; y creguia, com jo ho crech fermament, que seria excessivament bó lo clergue qu' obligués á sos feligresos á que diguessen bé d' éll, particularment en las parroquias dels camps. Axis es, digué D. Quixot, y seguiu vostra narració, puix lo qüento es molt bó y vos bon Pere 'l conteu ab molta bona gracia. La del Seuyor no'm falti, qu' es la que fa al cas. Y per lo demés teniu de saber qu' encara quo l' oncle proposava á la nevoda, y li esplicava las prendas de cada hú en particular dels molts que per sa muller la demanavan, pregantli que 's casés y escullís á son gust, ella may respongué altre cosa sinó que encara no volia casarse, y que per rahó d' esser tan noya no se sentia hábil pera portar lo jou del matrimoni. Ab aquestas que donava, y en apariencia justas escusas, deixava l' oncle d' instarla y esperava á qu' anés fent anys, y ella sapigués triar companyia á son