DE LO QUE CONTÁ UN CABRER ALS QU' ESTAVAN AB D. QUIXOT.
Estant en aixó arrivá un altre jove dels que 'ls hi portavan desde lo poble l' aliment: y digué ¿sabeu lo que passa en lo poble, companys? ¿Com podem saber? respongué un d' ells. Donchs sapigueu, digué 'l mosso, qu' ha mort aquest dematí aquell famós pastor estudiant anomenat Crisóstom y corra qu' ha mort d' amors d' aquella endiablada mossa Marcela, la filla de Gillem lo rich, aquella que va corrent per aquests turons vestida de pastora. Parlas de Marcela, digué un. D' ella parlo, respongué lo cabrer; y es lo bó que maná en son testament que l' enterressen en lo camp com si fos moro, y que siga al peu de la roca ahont hi ha la font del surer, perqué segons es fama (y diuhen qu' éll ho digué) allí es ahont la veigé per primera vegada. Y també maná altres cosas tals que los abats del poble diuhen que no s' han de cumplir ni es be que 's cumplian perqué semblan de gentils. Y á tot aixó respon aquell gran amich seu Ambrós l' estudiant, que també 's vesti de pastor ab éll, que s' ha de cumplir tot sense faltarhi res com ho deixá manat Crisóstom, y per tal disputa está alborotat tot lo poble; pero segons diuhen á l' últim se fará lo qu' Ambrós y tots los pastors sos amichs volen, y demá lo venen á enterrar ab gran pompa ahont tinch dit: y jo crech qu' ha d' esser cosa digne de veurers; á lo menos jo no deixaré d' anarhi encara que sapigués no tornar demá al poble. Tots farem lo mateix, respouguéren los cabrers, y farem á sorts qui s' ha de quedar á guardar aquí pera tots. Ben dit Pere, digué, un d' ells, encara que no será menester acudir á la sort, perque jo'm quedaré per tots y no penseu qu' es per virtut ó poca curiositat meva, sino qu' es que no 'm deixa caminar una esqueixada quo l' altre dia me va ferí aquest peu. Ab tot y aixó t' ho agrahim, respougué Pere. Y D. Quixot pregá á n' en Pere li digués quin mort era aquell y quina pastora aquella. A lo que Pere respongué, que lo que sabria era que 'l mort era un hidalgo rich vehí d' un poblet que hi habia en aquellas serras, qui habia sigut, estudiant molts anys á Salamanca, acabats los quals habia tornat á son poble ab opinió de molt saví y molt llegit. Principalment deyan que sabia la ciencia de las estrellas, y de lo que passan allá en lo cel lo sol y la lluna, perque puntualment nos deya lo cris del sol y de la lluna. Eclipse 's diu, amich, que no cris, l' enfosquirse aqueixos dos lluminars majors, digué D. Quixot. Empero Pere no reparant en ninyerías seguí son qüento dihent: aixi mateix endevinava quan habia d' esser l' any abundant ó estil. Estéril voleu dir, amich, digue D. Quixot. Estéril ó estil, respongué Pere, tot va á lo mateix. Y dich qu' ab aixó que deya se feren son pare y sos amichs que li donavan crédit molt richs perque feyan lo qu' éll los aconsellava dihentlos: sembreu aquest any ordi y no blat; en aquest podeu sembrar sigrons y no ordi; l' any que vé será de collita d' oli, en los tres següents no s' en collirá gota. Aqueixa ciencia s' anomena Astrología, digué D. Quixot. No sé jo com s' anomena, replicá Pere, pero sé que tot aixó sabia y encara mes. Finalment no van passar molts mesos després que vingué de Salamanca quan un dia aparesqué vestit de pastor ab son gayato y samarra habentse tret los hábits llarchs que com estudiant portava, y junt ab ell se vestí de pastor un altre son gran amich anomenat Ambrós, qu'
