Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XIII.
AHONT SE DONA FI AL QUENTO DE LA PASTORA MARCELA AB ALTRES FETS.



 Peró apenas comensá á descubrirse 'l dia pels balcons de l' orient, quan los cinch dels sis cabrers aixecárense anaren á despartar á D. Quixot, y á dirli si estava encara ab propósit d' anar á veurer lo famós enterro de Crisóstom y qu' ells li farian corapanyía. D. Quixot, qu' altre cosa no desitjava, s' aixecá, maná á Sanxo que posés incontinent la sella y l' albarda, cosa qu' éll feu ab molta diligencia, y ab la mateixa tots se posaren desseguida en camí. Y no caminaren pas un quart de llegua quan al atravessar un sender, veijeren venir cap á ells fins á sis pastors vestits ab samarras negres, y coronats ab guirnaldas de xipré y d' amarga adelfa. Portavan cada hú un fort bastó de grévol á la ma: y venian ab élls al mateix temps, dos gentils homens á cavall, molt ben aparellats de camí, ab altres mossos de peu que 'ls acompanyavan. Trobantse las dos collas se saludaren cortesment y preguntantse los uns als altres ahont anavan, sapigueren que tots anavan cap al lloch del enterro, y així comensaren incontinent á caminar plegats. Un dels de cavall parlant ab son company li digué; me sembla, senyor Vivald, qu' habem de donar per ben empleyada la tardada que fem presenciant aquest famós enterro que no podrá menos d' esser aixís segons aquests pastors nos han contat estranyesas, tan del pastor mort com de la pastora homicida. També m' ho sembla á mí, respongué Vivald, y no dich jo tardada d' un dia, sino de quatre la faria jo á truch de véurerlho. Preguntals D. Quixot qu' era lo qu' habian sentit de Marcela y de Crisóstom. Lo caminant digué qu' aquella matinada s' habian trobat ab aquells pastors, y que per haberlos vist ab tan trist vestit los hi preguntaren la rahó perque aixís anavan; y qu' un d' ells li contá contántli també l' estranyesa y hermosura d'una pastora anomenada Marcela y los amors dels que la perseguian ab la mort d' aquell Crisóstom á qual enterro anavan. Finalment tot lo que Pere habia contat á D. Quixot. Acabá aqueixa plática y comensá un altre, preguntant lo que s' anomenaba Vivald á D. Quixot quina era la causa que 'l feya aná armat d' aquella manera per una terra tan pacífica. A lo que respougué D. Quixot: l' exercici de ma professió no consent que jo vaje d' altre manera: lo pas pla, las comoditats y lo repós allá s' inventaren pels delicats cortesans; mes lo travall, l' iuquietut y las armas, sols s' inventaren y's feren pera aquells que 'l mon anomena cavallers aventurers, dels quals, jo, encara que indigne, só lo menor de tots. Apenas li sentiren aixó quan tots lo prengueren per boig; y pera apurarho mes, y veurer quina mena de bojería era la seva li torná á preguntar Vivald, que era lo que volia dir cavallers aventurers. ¿No han llegit vostras mercés respongué D. Quixot, los anals ó historias d' Inglhaterra ahont se parla dels famosos fets y hessanyas del rey Artur, que continuament en nostro romanso castellá anomenem lo rey Artús, de qui es tradició antiga y comú en tot aquell regne de la gran Bretanya, qu' aquest rey no morí, sino quo per art d' encantament se convertí en corb, y qu' avansant los temps ha de tornar á regnar y á recuperat son sceptre; per qual moriu no 's trobará pas fíns ara que cap inglés haija mort cap corb? Donchs en lo temps d' aquest bon rey fou instituhida aquella famosa ordre de cavallería de la Taula rodona,