Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y passaren sense faltarhi un punt los amors qu' allí 's contan de Don Lanzarot del Llach, ab la reina Ginebra, essent la mitjansera y confident aquella tan honrada duenya Quintanyona, d' ahont nasqué aquell tan sabut romans y tan decantat en nostra Espanya de:

May no hi hagué cavaller

de damas tan ben servit
com ho sigué Lanzarot

quan de Bretanya torná


ab aquell adelantament tan dols y tan suau do sos amorosos y valents fets. Donchs desd' allavors de má en má aná aquella ordre de cavallería propagantse y estenentse per moltas y diierents parts del mon; y en olla hi foren famosos y coneguts per sos fets lo valent Amadis de Gaula ab tots sos fills y nets fins á la quinta generació, y lo valerós Felixmart d' Hircania, y lo may com se deu alabat Tirant lo Blanch, y casi be en nostres dias veijerem, comunicarem, y sentirem al invencible y valerós cavaller D. Belianis de Grecia. Aixó donchs senyors, es l' esser cavaller aventurer, y la que he descrit es l' ordre de sa cavallería, en la que, com ja he dit altre vegada, jo, encara que pecador, he fet professió, y lo mateix que professaren los cavallers ja dits jo ho professo, y aixis m' en vaig per aquestas soletats y herms cercant las aventuras ab resolució feta d' oferir mon bras y ma persona á la mes perillosa que la sort me porti en ajuda dels débils y necessitats. Ab aquestas rahons acabaren d' enterarse los caminants de que D. Quixot era faltat de judici y de la mena de bojería que 'l dominava, de lo que reberen l' admiració que 'n sentian tots los que per primera volta se n' enteravan. Y Vivald, que era persona molt discreta y alegre de genit, pera passar sens enuig lo poch camí que deyan que 'ls hi laltava pera arribar á la serra del enterro, volgué donarli ocasió de que passés mes endevant ab sos disbarats. Y aixís li digué: semblam, senyor cavaller aventurer, que vostra mercé ha professat una de las mes estretas professions que hi ha en tota la terra, y jo crech que ni la dels frares cartuxos es tan estreta. Tan estreta be ho podria esser, respongué D. Quixot; pero tan necessaria en lo mon no estich pas en dos dits de posarho en dupte. Perqué si hem de dir la veritat, no fa menos lo soldat que executa lo que son capitá li mana, que lo mateix capitá que ho mana. Vull dir que los religiosos ab tota pau y repós demanan al cel lo be de la terra: pero los soldats y cavallers posem en planta lo qu' ells demanan, defensantla ab l' esfors de nostres brassos y ab los talls de nostras espasas: y no sota teulat, sinó á cel obert, y posats per blanch dels insufribles raigs del sol á l' estiu, y dels erissats gels del hivern. Aixís que som ministres de Deu á la terra, y brassos pels que 's cumpleix en ella sa justicia. Y com las cosas de la guerra y las á ellas pertanyents y concernents no 's poden pas posar en planta sinó quan, afanantse y travallant excessivament, se segueix qu' aquells que la professan tenen sens dubte major travall qu' aquells qu' ab sossegada pau y repós s' están pregant á Deu favoresca als que poch poden. No vull jo dir ni 'ni passa pel pensament que siguia tan bon estat lo del cavaller aventurer com lo del claustrat religiós; solament vull inferir per lo que jo patesch, que sens dubte es mes travallós y mes trastejat, mes afamat y assedegat, pobre, espellifat y pollós, perqué no hi ha cap dubte de que los cavallers passats, patiren molt mala ventura en lo discurs de sa vida. Y si alguns pujaren fins á esser emperadors per lo valor de son bras á fó que 'ls hi costá asast de la seva sanch y suor: y que si los que á semblant grau pujaren no tinguessen ensisadors y savis que vinguessen en sa ajuda, ells quedarian ben defraudats en sos desitjs y ben engauyats en sas esperansas. D' aquest parer so jo, replicá lo caminant; pero una cosa entre moltas altres 'm sembla mal dels cavallers aventurers, y es que quan 's troban á l' ocasió d' embestir una grossa y arriscada aventura, en la que 's veu clarament lo perill de perdrer la vida, may en aquell instant d' empéndrerla 's recordan de Deu, com cada cristia deu ferho en semblants actes; sinó qu' avans s' encomanan á sas damas ab tanta