Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l' intenció que manifestavan de ferli mercé, y digué que per allavors no volia ni debia anar á Sevilla fins qu' hagués netejat totas aquellas serras de lladres malandrins, de qu' era fama que totas n' estaven plenas. Veijent sa bona determinació, no volgueren los caminants cansarlo mes, sino que tornantse á despedir de nou lo deixaren y seguiren son camí, en lo que no 'ls hi faltá de que parlar tan de l' historia de Marcela y Crisóstom com de las bojerías de D. Quixot, qui determiná anarsen á cercar á la pastora Marcela, y oferirli tot lo qu' éll podia en son servey. Pero no li esdevingé com éll pensava segons se conta en lo discurs d' aquesta veritable historia, tenint aquí acabament la segona part.