Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


PRIMERÃ P.'"RTo"-'C¿`P. xiv. 51 ufanis lo que jo admeti: pero no 'm diga cruel ni homicida aquell á qui jo no prometo, ni euganyo, crido ni admet. Lo cel fins ara no ha volgut que jo estime per fat; y pensar que tinch d' estimar per elecció es escusat. Aquest general desengany servesca donchs ú cada hú dels que 'm pretenen pera son particular profit, y entengues d' aqui eu avant que si algú per ml morís, no mor de zelos ni desditxat. perqué qui á ningú vol á ningu pot donar zelos. puix los desenganys nos' han de posar á compte de des- denys. (gui 'm diu fera y hasilísch deixem com cosa perjudicial y dolenta; qui 'm diga ingrata no 'm servesca; qui desconeguda. no 'm conega; qui cruel, no 'm seguescxia; puix aquesta ieraaquest basilisclnaquestaiugrata,aq1¡esl.a cruel y aquesta desconeguda no 'ls buscarà, servirà, coneixerà ni seguirà. per cap de las maneras. Y si á Crisóstom ¡nata sa impacieneia y son atrevit desiij ¿perqué se té de eulpar a mon honest procehir y recato?Sijo mautinch ma puresa ab la companyia dels arbres ¿perquè ha de voier que la perdi qui vol que la tinga entre los homens? Jo , segons sabeu ; tineh riqucsas propias . y no codicio las agenas ; tinch genit lliure y no m ' agrada lligarme ; ni estimo ui ziboirresch á. ningú : no enganyo á. n ` aquest, ni cerco a n' aquell, ni burlo á. l` un , ni m' entnetiuch ab l' altre. La conversa. honesta ab las zagalas d ' aquests poblets y la guarda de [DAS cabras m ` entreté ; tenen mos desiijs per terme aquestas montany/as. y si d' aqui surten es pera contemplar l' hermosura del cel, passos ab los que camina l' ànima á sa estada primera. Y dilient aixó. sense voler sentir cap resposta, gira l' esquena y 's fica per lo mes arasarat d' un turó qu' alli prop hi habia, deixant é tots' admirats tan de sa discreció com de sa her- mosum. Y alguns donaren senyals (aquells que la pt derosa iletxa dels raigs de sos bells ulls deixà. ferits) de volcrla seguir sens aproiitar-so del manifest desengany qu' h-.ibian ohit. Lo que vist per D. Quixot. y semblantli qu' alli convcnia usar de sa cavalleria. soeorrent a las donzellas perseguidas, posada la ma en lo puny de sa espasa y ab altas y claras veus digué: ningú y siguia del estat. que 's vulguia. s' atrevesea á seguir á l' hermosa Marcela, baix pena de eaurcr en la furiosa indignació meva. Ella ha Lleiuustrat ab claras rahens la poca ó cap culpa que té eu la mori de Crisóstom. y quan estranya viu á. condescendir ab los desiijs de cap de sos amants, per lo que esjust que en lloch d' esser seguida y pcrseguida, siga honrada y estimada de tots los 'nous del mon, puix proba qu” en ell ella es sola la qu' ab tan honesta intenció hi viu. 0 ja fos per las ame- nassas de D. Quixot, ó perqué Ambrós los digués qu' acabcsseu ah lo que son bou amich debian. cap dels pastors 's moguó ni apartá d` alli fins que acabada la sepultura, y cremats los papers de Crisóstoiu. posareu son cos eu ella no sense moltas llagrimas de tots. Tancaren la sepultura ab una grossa. roca en tant que s' acabara. una llosa, que segons Ambrós digué, hi pensava posar ah un epitail qu' habia. de dir aixis:

Açi jau d' un aymador Lo cos miser y gelat Qui l'ou pastor de remat Perdut per un desamor.

Mori á mans del rigor D' una esquiva hermosa ingrata Ab qui son regne dilata La tirania d' amor.

Desscguida esparramaren per sobre la sepultura moltas flors y rams, y donant *tots lo pesam á sonamich Ambrós. se despedir-en d' éll. Lo mateix feren Vivald y son com- pany'. y D. Quixot se despedi de sos hoste y dels caminants. los que li pregareu segnis ab élls tius á Sevilla. lloch tan ¡iconiodat a las aventuras qu' á cada carrer y detrás de

cada cantonada se n' oferian mes que en cap altre banda. D. Quixot los agrahi l' avis y -

Pnixunn Panr. l'4