Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


50 no): QUIXOT DE LA MANCHA' leróstecli basiliscli d ' ¿iquestas muntanyes , si ab ta presencia llensan sanch las teri-Jas d' aquest infelis a qui ta crueltat arrenca In. vida ó vens á. ufanarte de las eruels hessanyas de ta condició ó a ovirar desd " aquesta ziltura., com altre desapintat Neró, l' incendi de sa abrusada Roina. ó á trepitjar superbiosa aquest desditxat cadáver com l' ingrats lille lo de son pare Tarquini? Díguens, diguens a que vens. ó qu' es alló que mes vols, puix sabent jo que "15 pensaments de Crisóstom, may deixaren d' obeliirtc en vida, faré que fins éll mort t' obeliescan los de tots aquells que s' anomenaven sos amielrs. No Villüh, oh Ambrós, á. res de lo qu' has dir, respongué Marcela, sinó á tornar per mí mateixa, y á donar á entendrer llllüll fora. de ralió van tots aquells que de sas penas y de la mort de Crisóstom me culpan ; y aixis prech à tots los presents que m' escolten, puix no será menester molt temps ni tilmpucll gastar multas ¡iarzuilas pera persuxulii- una veritat als discrets. Feume lo cel, segons vosaltres dilieu, hermosa, y cle tal manera que sens esser poderosos à. altre cosa, â que m' estimeu vos mou aquesta ma liermosura, y per l' amor que me manifesten tiibeu, y iius voleu que estigue jo obligada á estimat-vos. .lo conech ab lo natural enteniment que Deu m' ha dat que tot lo bermós es amable: peró no euteneh que per la ralió d' esser estimat, estigue obligat le qu' es estiiuat per liermós á estimar á qui l' estima: y mes que podria succehir que l' nymador de lo hermós fos lleitg, y essent lleitg, y essent lo lleitg digne d' esser aborrit, cau molt mal dir: vullte per hermosa, y tens d' estimat-me encara que siga lleitvv. Peru encara donat cas que eorrin ensemps las hermosuras, no per aixó lian de correr iguals les desitjs. puix no totas las hermosas ena- moran, qu' algunas alegran la visza y no rendeixen la voluntat, puix si totas las belle- sas enainoressen y Peildiestïll, seria un anar les voluntats cunfosas y descamiuadas sens saber en quina s' habia de parar; puix essent inlinils los subjectes bells. inllnits deurian esser les dessiijs; y segons jo lie oliit dir, lo verdader illllol' no 's tlivideix y deu esser voluntari y no ibrsat. Essent aixó aixis com jo crecli qu' es, ¿per que volen quo rendes-sa ma voluntat per ibrsa, obligada no mes que perquè dieu que 'm voleu bó? Y sinó dilieumc ¿si aixis com lo cel me feu hermosa m' hagués fet lletja, fora just que 'm queixés de vosaltres perqué no m' estimztvau? Duant y mes que teniu de considerar que jo no eseolli l' hermosura que tinch, puix tal qual és lo cel me la doná de gracia y sense jo ilemanzirla ni eseullirlzi; y aixis com la \ilbora no mereix esser culpada per la ponsonya que te, puix qu' ab ella mata per haberli donada. la naturalesa, tampoch jo mcrescb esser represa per hermosa; puix l' hermosura en la dona honesta es com lo focli apartat ó com l' :tillwlil espatsa, que ni éll crema. ni ella talla a qui no s' hi atansa. L' honra y las virtuts son arloruos de l' ànima, sense los quals lo cos encar que ho siga, no ha de semblar liermós: puix si l' honestedat es una de las \rirtuts qu' al cos y ànima. mes adcrnan y liermesejan, ¿per que l' ha de perdrer la qu' es estimada per hermosa, pera correspondrer á l' intenció d' aquell que sols per son gust ah totas sas forsas é industrias procura que las perdi? Jo nasqui lliure, y pera poder viurer lliure escolll la soletat dels camps; los arbres d' aques-tas montanyas son Ina companyia, las claras ayguas d' aquestas ricras mos miralls, y ab los arbres y ab las ayguas divideseli mos pensaments y llei-mesura. Forli só apartat, y espasa que llunya 's trova. Als qu' he enamorat ab la. vista he desenganyat ab parnulas; y si los desitja s' alimentan d' espe- ransas, no liabentne jo donat cap zi Crisóstom ni a cap altre, zi la il de cada liu d' ells be es pot dir. qu' :iv-ans les mata sa pcrñdia que ma crueltat: y si se 'mdiu qu' eran honesta sos pensaments, y que per aixó cstnva obligada a eorrespondrels, dÍCh que quant en aquest mateix lloch ahontara 's cava la sepultura me descobrl la bondat de .sa intenció, li digui jo que la meva era viurer en perpetua solet-at, y dc que sols la terra gosós lo fruit de mon reeolliment y lns despullas de ma hermosura: y si éll ab tot y aquest desengany volgué perñuliai' contra Pespernnsa y navegar contra vent ¿qué molt que 's of egués al mitj del golf rle son desatino? Si jo l' entrotingués Seria talsa., si 'l contentes liat-ia. contra ma millor intenció y propòsit. Perñdia 's desenganyá, 's desesperá sense esser aburrit; mireu ara si será ralió que de sa pena se 'n donin á mi la culpa. Queixes l' enganyat, desesperis aquell á qui li ñ-.ltnren las promesas esperansaaconfles aquell á. quijo cride,