Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «¿Qui n' obrirá de bat á bat las portas á la desconfiansa quan ovira descobert lo desdeny y las sospitas, ¡oh amarga conversió! veritats fetas, y la neta veritat mentida retornada?
 «¡Oh en lo regne d' amor fieros tirannichs zelos! poseume un ferro en aquestas mans, donem desdeny una torsada corda: ¡mes ay de mi! puix ab cruel victoria vostra memoria lo sufriment ofega.
 «Jo moro á la fi; y perqué may esperi bona sort en la mort ni en la vida, persistent estaré en ma fantasía.
 «Diré que vá acertat qui be estima, qu' es mes lliure l' ànima mes rendida á l' antiga tirania de l' amor.
 «Diré que la enemiga sempre meva, te l' anima tan hermosa com lo cos, que son olvit prové de culpa meva y qu' en fe de tots los mals que 'ns fa, amor son imperi en justa pau sosté; y ab aquesta opinió y ab un dur llas, afreturant lo miserable terme á que me conduhiren sos desdenys, oferiré als vents mon cos y ánima, sens llor ó palma de veniders bens.
 «Tú qu' ab tantas sens rahons mostrares, la rahó que 'm forsa á que la fassa á la cansada vida qu' aborresch; puix ja veus que t' ha dat notorias mostras aquesta de mon cor extensa llaga, de que alegre á ton rigor jo m'ofereseh: si per ditxa coneixés que meresch, que lo cel clar de tos hermosos ulls, sia torbat en ma mort no ho fassas, puix no vull que en res me satisfassias al donarte las despullas de ma ánima. Avans ab rialla en l' ocasió funesta descobresca que mon fi fou festa teva.
 «Mes gran ximplesa es d' aixó avisarte, puix sé qu' es prou ta gloria coneguda en que ma vida arribe á sou fi prest.
 «Vinga, puix ja es temps, del pregó abisme Tantalo ab sa set, Sisifo vinga, ab lo pes mes terrible de son cant, Tici porti son buitre y ademés, ab sa roda Egion no se deturi ni las germanas que treballan tan y juntats tots sa mortal congoixa trasladen á mon pit, y en veu baixa, (si á un desesperat li son degudas) canten absoltas tristas y doloridas al cos á qui sia negada la mortalla.
 «Y lo porter infernal de las tres caras, ab altres mil quimeras y mil monstres porten lo dolorós contrapunt, puix altre pompa millor no 'm sembla que meresca un aymador difunt.
 «Cansó desesperada tú no 't queixes, quan la meva trista companya deixes, avans que la causa d' ahont nasqueres ab ma desditxa aumente sa ventura, fins en la sepultura no sias trista.»
 Agradá á tots los que la ohiren la cansó de Crisóstom, encara que 'l que la llegí digué que li semblava que no 's conformava del tot ab la relació qu' ell habia ohit del recato y bondat de Marcela, puix en ella 's queixava Crisóstom de zelos, sospitas y d' ausencia tot en perjudici del bon crédit y bona fama de Marcela: á lo que respongué Ambrós, com qui sabia bé los mes amagats pensaments de son amich: á fi, senyor, de que sortiu d' aquest dubte, es bó que sapigueu que quant aquest desditxat escrigué aquesta cansó estava ausent de Marcela de qui s' habia ausentat per voluntat propia sols pera veurer si usaba ab ell l' ausencia de sos ordinaris fors; y com l' enamorat ausent no hi ha cosa que no 'l fatigue ni temor que no 'l rodeji , aixís mateix fatigavan á Crisóstom los zelos imaginats y las sospitas temudas com si fossen verdaderas; y ab aixó queda en son punt la veritat que la fama pregona de la bondat de Marcela; la que, fora d' esser cruel y un poch superbiosa y un molt desdenyosa, la mateixa enveija ni deu ni pot posarli cap falta. Aixís es la veritat, respongué Vivald; y anant á llegir un altre paper dels qu' habia lliurat del foch, li destorbá una maravellosa visió (que tal semblava ella) puix improvisament se 'ls hi presentá, y fou aquesta que per dessobre la roca ahont se cavava la sepultura aparesqué la pastora Marcela tan hermosa que passava á sa famosa hermosura. Los que fins allavors no l' habian vista la miravan ab admiració y silenci, y aquells que ja estavan acostumats á véurerla, no quedaren menos parats que los que may la conegueren. Mes apenas la veigé Ambrós, quan ab senyals d' un cor indignat li digué: ¿vens á veurer per sort, oh