Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/62

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


4: bnN QPIXOT m: LA MANCIH.

CAPITOL XIV.

AHONT S` Ill POSAN LOS VERSOS DESESPERATS DEL DIFUNT PASTOR AB ALTRES NO ESPERATS FETS.

cANsd DE CRISOSSTOM. (1)

«Ja que vols, oh cruel, que sia públich de boca en boca y d' una :i l' altre gent quin es de ten aspre rigor la viva ibrsa; faré que llns l' infern reporti á mon trist cor nn crit de gran t1istura,ab lo que l' us comú de ma veu girl; y ensemps de mon desitg que be s' esforsa a contar mon dolor y tas liessanyas, de l' espantable veu olxirá accent y ab ell pera major tormcnt juntats trossos dc las entranyes consumidas.

«Escolta denchs, y para atenta orella, no al só concertat sino al retró que desde 'l l'ens de ¡non amargat pit, portat per un ibrsat dosvariojar, surt per mon gust y pera ton despit.

«Lo bramar del lleó, del llop ferestecb lo temerós udol, lo xiulet horrorós de l" es- camosa serp y l` espantable balatlreitg d' alguu mousl.re,l' agorercuclejar de la cucala, y l' estrèpit del vent contrariat en mar mudable: del toro ja vensut lo implacable bram, y de la viuda tortoleta lo sensible gcmech, lo cant ben trist de l' envejat duch, ab lo planLde tota l' infernal negre quadrilla; surten l'era. ab la malalta ànima. meva, barre- jats en un só de tal manera, que se confonguen ja. los sentits tots, puix la pena cruel que en ml se posa pera contarla bé vol be nous modos.

«De tanta. confusió no las arenas del pare 'rojo oliirán tristlssims ecos, ni las olivas del prou ¡amos Betiszpuix allí s' cspargirán mas duras penas, en los risclis encurnbrats, en los vuits profundissims ab morta llengua y ab paraulas Vivas; ó be en los obscurs

. valls, ó en las esquivas platjas llungranas del tracte humá, ó aliont lo sol jauiay mostra

sa llum. ó entre la vcrinosa multitut dc feras que s` alimenten cn lo Libich pla; puix que si en los params desertsJos ecos ronchs de mon mal incerts sonen ab ton rigor tan sens segon. per privilegi de ¡na curta sort, seràn portats per tot l' ample mon.

«Mata un desdeny, ¿ttcrra lu. paciencia, ó verdadera ó talsa una sospita.: matan les zelos ab rigor :nes fort; desconcerta la vida llarga ausencia; contra un temor d' olvit no hi ziprolltz\ ferme esperansa d' una ditxosa sort.

«En tot hi ha certa inevitable mort: mes jo ¡com un miracle may oliitl visch zelós, auscnt, daslexiya.; y cert de las sospita@ que ja 'm tenen mort: y entre l* olvit en que mon focli avivo y entre tants torinents jalllity alcansa ma vista á vourer en sombra l' esperansa: ni jo la cerco pas desesperat: avans per eïtremnrme en ma querella, res- tar sens ella eternament jo jur.

¢¿Se pot per sort sols en un instant, temer y esperar, ó es be ferho, sens las causas pel temor mes certes?

«grinch si lo dur zel está. devant, de tancar estos ulls si he de veureu per mil ferídas en l' ànima obertes?


(l) Aquesta y algunas altres composicions poéticas d* art majór ¡eran traduhidas en prosa peu conservar millor la ñdelitat dels conceptes.