Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pliment lo que lo diví Mantuá disposá en son testament. Aixís donchs senyor Ambrós, ja que doneu sepultura al cos de vostre amich, no volgueu llensar sos escrits al olvit, puix si éll disposá com agraviat, no es just que vos cumplin com indiscret; avans procureu que donant la vida á tals papers, la tinguia sempre la crueltat de Marcela, pera que servesca d' exemple als vivents en los temps esdevenidores á fi de que s'aparten y fugían de semblants precipicis; puix ja sé jo y los qu' aquí 'ns trobem l' historia d¡ aquest vostre enamorat y desesperat amich, y sabem l'amistat vostra y la causa de sa mort, y lo que deixá disposat al acabar la vida; de qual trista historia se pot deduhir quanta fou la crueltat de Marcela, l'amor de Crisóstom, y la fé de vostra amistat, ab la que fi que tenen aquells que á brida fluxa s' llensan per la rassa que lo desvariat amor davant dels ulls los posa. Anit sapiguerem la mort de Crisóstom y que en aquest lloch habian d'enterrarlo, y aixis ab curiositat y llástima deixarem nostre camí directe, y determinarem venir á veurer ab nostres ulls lo que tan nos habia llastimat salzament sentintho; y en paga d' aquesta compassió, y del desitg que 'ns nasqué de posrhi remey si puguessem, te preguem ó discret Ambrós, y al menos jo t' suplich de ma part, que deixant d' abrusar aquests papers, me 'n deixes portar alguns. Y sens esperar á que lo pastor li respongués, allargá la má y n' agafá alguns dels que mes prop tenia; hi veijento Ambrós digué: per cortesia consentiré que vos quedeu, oh senyor, ab los que ja teniu; pero pensar que deixaré de cremar los demés es en vá. Vival, que desitjava saber lo qu' aquells papers deyan, obri desseguida l' un d' élls, y veigé que s' titulaba Cansó desesperada. Sentiu Ambros y digué: aquest es l' últim qu' escrigué lo desditxat; y perque veijeu, senyor, lo punt y terme en que l' tenian sas desventuras, llegiulo de manera que sigueu sentit, puix temps vos dará lo que 's tardará pera obrir la fossa. Aixó faré jo molt bona gana, digué Vivald; y com tots los presents lo mateix desitjavan l' enrotllaren y éll llegint ab veu clara veijé qu' aixis deya.