Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/101

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
101
L'intellecte grec antic

dels trenta tirans que delmaren Atenes, El mateix Xenofont se tornà un condottiere mercenari, ja posant-se a sou dels Perses, ja desertant al camp dels Espartans. A Queronea fins combaté contra l seu propri país. En temps dels trenta tirans, ell, Socrates, fou un dels tres mil bretols que apoiaren la tirania. ¿Com no s vol que, a ja restauració de la llibertat, els Atenians, per lliberals, per respectuosos de les opinions que fossin, no l portessin al tribunal i el condemnessin? l, no obstant, encara pera ell va haver-hi gracia. Si l portaren al tribunal fou sols perquè resultava un enemic de la Patria i de la llibertat dels ciutadans. Avui per avui, un cas semblant provocaria en els moderns Estats l'exil o el presidi.

No obstant, fou condemnat sols per dos vots, i encara no a mort, invitant-lo a que s'escapés. Però ell atacà al Jurat i demanà en to provocatiu un premi pera les seves idees i els seus actes, i que sel mantingués esplendidament a expenses d'Atenes. Sols allavors fou quan sel condemnà a beure la cicuta.

I mort Socrates, Platon se presenta. Platon, com Socrates, ha perdut la fe en la patria helenica a força de generalisar.