Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/106

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
106
Pompeius Gener

l'escola, a les festes, als jocs nacionals, al Teatre i a l' Agora.

La seva ciencia consistia en sentencies obscures, dictades en un llenguatge d'iniciador.

Era un idealista que s creia lliure de tota realitat, i fins de tota llei natural. Femení ell mateix, i enamorat carnalment dels jovincels, desdenyava la gracia femenina, i cantava ls seus monstruosos amors sodomites en El Banquet i en Fedon.

El seu sistema politic era un comunisme idealista, un autoritarisme asiatic, absolut; les proprietats, igualades, i el nombre de ciutadans, restringit. I tot subordinat a la Ciutat, que, tai com ell la concebeix, es l'Estat ofegant l'individu.

Com a deixeble de Socrates i de Pitagores, predicava també un cosmopolitisme estupid. Se deia ciutadà del món quan no hi havia més món civilisat que Grecia. Així, preparava la ruína de l'hermosa civilisació helenica, l'entrega i subjecció dels Arians als Semites i Turanis, dels civilisats als barbres.

En el fons tenia mil dubtes quel devoraven; res sabia positivament; però recobria la seva ignorancia am ropatges