nia l cridà pera confiar-li l'educació del seu fill, que tenia en aquell moment tretze anys; i aquest fou digne deixeble de tant gran mestre.
Alexandre l Gran, com a Emperador, pot ben comparar-se a Aristotil com a Filosop: l'un era digne de l'altre.
Aquest li féu apendre les lletres en els grans poetes, oradors i historiadors; la moral, en la Naturalesa, després d'haver-li ensenyat la de la tradició de tots els pobles coneguts; la politica li va inculcar estudiant-la en l'Historia i en el coneixement dels homes i de les coses; i després el féu passar a l'estudi de les diverses constitucions escrites. Per fi li va fer estudiar les Ciencies quan ja tenia l'esperit format.
Tornat a Atenes, Aristotil obrí l Liceu (352 abans de J. C.) aprop del temple d'Apol. Allí ensenyava als seus deixebles a l'aire lliure, passejant-se pels portics i pels jardins, fundant així l'escola que després s'anomenà peripatetica.
Alexandre Magne fou el seu gran amic i el protegí molt. Però una vegada mort aquest gran Emperador, els Atenians se deixaren arrastrar per una reacció idealista, exaltada, inconscient, que
