sacrificava la llibertat del pensament t la labor intelectual a la disciplina enervant dels teories absolutistes. Llavors Aristotil fou acusat d'impietat com a continuador dels filosops i cosmolegs jonics, i tingué de fugir a Calcis, aon mori en 312.
Ajudat en ses investigacions per la munificencia de Filipos primerament, i per l'esplendidesa del gran Alexandre, observant i experimentant en medis i condicions diferents, el seu geni penetrant descobrí ls secrets de la Naturalesa. Pera després de sa mort, llegà sos llibres a Teofraste. I Sila, més tard, sels emportà a Roma com a preciós boti de guerra. Els condemnà després l'Iglesia primitiva, però ls Alarbs-Perses, especialment els Andalusos, els retornaren a l'Humanitat traduits i comentats. Per fi, Urbà IV els féu traduir «pera l'ús dels cristians,» i en 1639 el Parlament de París, prenent-los baix la seva protecció, prohibí que sels ataqués o desfigurés en lo més minim, baix pena de mort.
L'infadigable Aristotil havia fet l'enciclopedia del seu temps, «havia dreçat l'inventari dels coneixements humans», buscant la veritat per tot arreu, sometent els seus descobriments a l'experimenta-
