Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
114
Pompeius Gener

que les especies són fixes. La Naturalesa, com una sobirana artista, se millora a sí mateixa. «La vida no depèn d'una casualitat, i no hi ha cap divinitat que la presideixi, ni que intervingui, ni que la socorri.» «Res prova una vida futura pera la que haguem de preparar-nos. No hi ha ànima sense cos.» El goig suprem de l'intelecte consisteix en el descobriment demostrat d'un fet humà. Cada animal porta en si «quelcom de la potencia de la Naturalesa i de la bellesa d'aquesta». A l'home li toca conèixer la potencia que li ha cabut i aprofitar-sen, i el fer resplendir sa bellesa. En això consisteix la part de divinitat que enclou en sa persona. Així deu aplicar-se pera donar un fi a ses obres i no fer res en va. «L'home tot ho pot per sí i pera sí. Sobre la Terra, i immergint-se en la Naturalesa, de la qual forma part, es com ha de trobar les fonts de la seva felicitat i de la seva grandesa.» «Cap necessitat té de sondejar lo insondejable, de remontar-se a l'eter, ni de confiar-se als déus.» Anaxagores havia sentat que l'home era la més inteligent de les criatures perquè tenia mans. Aristotil diu que té mans perquè es la més inteligent de totes. Havia previst ja la mo-