derna llei darwinista, que la necessitat, desenrotllant el pensament, origina la funció, i de la funció n naix l'orguen.
A la virtut abstracta hi oposa l dever positiu, el desinterès, arribant, si cal, al sacrifici de la vida. Concebeix el patriotisme com la tendencia a enaltir el país digne i superior, no com un egoisme que defensa perquè sí ls errors del lloc en que s'ha nascut. A la religiositat absoluta i a la moral imperativa abstracta de Platon i de Pitagores, hi oposa l dever exercit en bé de l'home.
Lo que distingeix a l'home,, segons Aristotil, es la raó; i l'home deu esser sociable, tenir una familia, una Patria, i tendir a la formació de l'Humanitat. No oposa l'Humanitat a la Patria, ni aquesta an aquella. No cau en aqueix vago universalisme que tants mals ha produit, que vol esborrar les patries i uniformisar els homes; tampoc les oposa entre si les patries: no més vol que per emulació se superiorisin i marxin al davant les millors, formant el seu conjunt la gran familia humana.
En fi, ell fou el pare de la logica, l'inventor del metode propriament dit, el ponderador de lo just. En la societat
