humana. Job pateix i sofreix: Prometeu se subleva i crea. Job es l'esclau voluntari: Prometeu, el geni lliure, fins estant encadenat. Ell sintetisa l'home lliure imperant sobre tot en el Planeta. l es que Job es semita i Prometeu es arià.
Abans de tot, Eschyl es creador: per això es lliure, arxi-lliure, patriarca de la llibertat. l per això s'oposa a Zeus, perquè no admet tirania de cap mena, ni de Déu. Es creador perquè tot lo seu, els seus arguments, són nous, de cap a peus; i els demés que després vénen, fins el mateix Sofocles, en alguns casos, no fan més que agafar d'ell lo que creuen modificable. L'Electra de Sofocles es treta de Les Choefores d'Eschyl. La mateixa faula, la mateixa acció, els mateixos personatges: solament el total del quadro se troba modificat apenes. No volem pas dir que sigui un plagi, com diuen a Espanya certs estupits que passen per critics. Sofocles, tornant a agafar, després d'Eschyl, Clitemnestra, crudelment castigada pel seu fill, refà certes parts de l'Orestia, i al refer-les hi brilla l seu geni, com el foc d'una nova calda que retrempa l'acer, fent-lo més fi. Hi ha belleses en L'Electra que no són més que d'Aristofanes.
