Eschyl es inclassificable: no té escola, ni n forma. Es sol com el Sol. Pera formar escola se necessiten mínims que sens aproximin, i ell era inaproximable i inimitable. Era massa gran, tant, que no tenia mida.
Hi ha coses que solament són grans, i aquestes s'amiden: Eschyl es immens i exclou tota dimensió. No cap en un poble ni en una ciutat, ni en una epoca. Ni es atenià solament, ni es grec exclusivament, ni es del seu sigle: es humà, es super-humà; més que super-humà: super-diví, ja que es superior a totes les altres manifestacions que coneixem de la divinitat sobre la terra. Honra de l'humana especie, orgull del planeta, el proclamen tots els forts, els profons i els dignes, de totes les races nobles.
Eschyl es magnífic i formidable alhora, com un sol que tingués el poder d'arrugar les celles al llençar mirades que abrusessin i enlluernessin. Tot en ell vessa. El Gènesi té i seu Cain. Ell ne té dos: Eteocle i Polinice. Devegades, a força d'esser gran, sembla desproporcionat: per això no fou del gust dels retorics pedants del sigle XVIII, ni dels classics del XIX. Li calgué un Victor Hugo i els
