Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
20
Pompeius Gener

ni tant sols el poden entendre: són massa curts de mida. Pera entendre-l es precís habitar les cimes i tenir talla de gegant. Això fóra com pretendre que l llargandaix s'enlairés als nuvols a l'igual que l'aliga, o quel corc de fustes velles, empresonat en ses rosegadures, comprengués el lleó del desert, lliure i majestuós sobre les ardentes planes. Eschyl es una veritable pedra de toc que ns revela ls esperits superiors. Qui no l comprèn es que no es ningú, o es tant sols una mitjania, un de tants, un del ramat. Desconcerta ls debils i pulverisa ls rutinaris.

Es immens com els seus assumptes. Sos personatges són els Titans, l'Etna, les Montanyes, el Caucas am Prometeu, el sublim Tità encadenat, el Mar, l'Occeà sobre un dragó, les Ones, les Oceanides, l'Orient am sos Perses de l'Imperi Universal, les l'enebres profondes en ses Eumenides...

Tot creix d'una manera colossal en son Teatre. Sa voluntat, com son temperament, es buf poderós que engrandeix les coses i fa valer els homes. Baix son poder el carro de Tespis se converteix en taules, en escenari, i la sandalia s'eleva a coturn, alçant l'estatura humana; i des-