prés inventa la mascara, que augmenta la veu. Ses metàfores són enormes, sos adjectius porten plomall i són de cavalleria [1]. Xerxes anant contra Grecia, presentat per ell, té ulls de dragó. El mar que ell descriu té tal encrespament d'onades, que s torna un bosc d'aigua. Ses figures retoriques són gegantesques. Les emocions que comunica produeixen el terror sagrat. Quan evoca les Furies, les dònes malpareixen i els nens fugen esfereits, o s moren de por en el mateix teatre. Tot en ell es ciclopic, colossal, superhumà, titanic.
Ell mai va compendre l Teatre com a lloc de passatemps i d'esbarjo, ni com un pur efectisme passional, jocós o liric. Pera ell el Teatre era la forja de l'esperif de l'home; i allà ell li forjava l'anima a cops de mall, posada al roig al foc de la seva imaginació roenta. Les representacions de la carreta de Tespis, del cadafalc de Sussarion, del circ de fusta de Kerilos, adquireixen major dignitat a l'aparèixer Eschyl a Atenes. El teatre es ja de pedra. No té sostre, però l cel es sa volta.
- ↑ Així li deien sos contraris a Atenes pera denigrar-lo.
