alt, son tetracord baixa massa. l desprecía l'antiga divisió de les tragedies en monodias, stossimas i exodos. «Tespis sols posava en escena un actor parlant,—diuen.—Eschyl, trenca la regla, i n'hi posa diversos. Després, insulta Zeus: de Déu suprem el converteix en magistrat injust. l afegeix a l'espectacle l'irregularitat del chor i els monstres.» «Aont anem a parar!» exclamen els vells i els d'anima esquifida. I aquest batibull se repeteix i va creixent creixent en totes les representacions, fins que esclata.
Com a tot Geni, se li ataca la vida privada. Essent jove, tots li oposen els vells; quan es vell, els joves. Perquè no sacrifica als déus olimpics en l'escenari, se suposa que sacrifica als genis infernals a fòra. Se li atribueixen vicis lletjos i l'acusen d'impietat i de renegaire. l son Teatre es destruit per la xurma, i ell, per nestomador i per indiscret revelador dels misteris d'Eleusis, ha de comparèixer acusat davant de l'Areopag, que l condemna a expatriar-se.
Més, després de sa mort, la revindicació arriba. Licurg,amb un discurs, faque se li aixequi una estàtua de bronze. L'Areopag s'avergonyeix d'haver-lo condem-
