El medi ambient en que tot això s produia li era a proposit. El poble grec d'aquell temps, especialment el d'Atenes, era un poble d'artistes. Allí la virtut no era lletja, l'hermosura era una virtut, l'admiració de la Bellesa un dever, el cos un no era un pecat.
Tot-hom cultivava, cuidava i perfeccionava l seu cos com l'altar vivent de la Divinitat sobre la Terra, com el sagrari hermós del suprem esperit, que s manifesta pel cor i per l'inteligencia.
L'hermosura i fermesa del cos hi era cultivada, primer per les lleis sobre l matrimoni, i, quan naixia l'infant, pels banys freds qu. I feien fort, per la gimnastica que li desenrotllava ls muscles; una savia gimnastica que li donava agilitat i força, no una gimnastica brutal, com la dels pobles hiperboreus, que sols produeix boxadors o herculs de fira; per l'orquestrica, es a dir, la musica aplicada a la dança, que li donava gracia i armonia als moviments i a les formes; i l'esculptura, reproduint les figures més hermoses, les posava com model permanent pera aquells ciutadans d'ànima heroica; i sobre tot això hi havia la cultura de l'esperit, que era encara molt més hermosa.
