Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
30
Pompeius Gener

Un poble lliure i lliberal, que es una elecció, té una aristocracia en el veritable sentit de la paraula, que regna sobre ell mateix. I la democracia, no igualitaria, sinó justipreciadora, se mou continuament i s'agita, i fins els seus tumultes són una harmonia. I Pericles sobressurt, més com a bon geni de la Patria que com a cap de la politica. Si mana, es per l'inteligencia; sí mena, es per la simpatia, i la persuasió; si port. I poble vers els alts fins humans de Bellesa, de Ciencia i de Justicia, es sols mostrant-li l camí amb el riu d'or que surt dels seus llavis. La persuasió es el seu sol poder, la convicció la seva policia. I Atenes arriba a esser la primera ciutat que hi ha hagut al món, baix aquest principat tutelar d'un home noble, que, pera no faltar-li res, fins era tant hermós de cos com d'anima.

Aleshores l'Acropolis se corona de totes les meravelles de les arts humanes. El Partenon i les Propilees, el temple de la Victoria Aptera i l'Erechteion s'alcen ensems. Per la primera i ultima vegada, desde que l món es món, la perfecció s realisa i la Bellesa absoluta apareix als ulls dels homes. La Ciutat se transforma en un immens obrador on diverses