Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
31
L'intellecte grec antic

colles d'amics artistes fonen i emmotllen el bronze, l'aram i la plata; tallen i esculpeixen el marbre i l'alabastre; cisellen l'ivori; incrusten l'or i les pedres precioses. I entre ells, com una evocació, s'eleva al cim d'un rocam, sobre un socol monumental, la Pallas Poliada, dominant la ciutat i tot el golf, veient-se de dues llegües mar endins i essent saludada pels mariners al retornar a l'hermosa Patria, quan ne divisen els reflexes lluminosos que l seu elm d'or llença a la serena atmosfera.

Ja hi ha tantes estatues com ciutadans. Aquesta democracia aristocrata i anti-igualitaria premiava a cada un perpetuant-lo en pedra, en marbre, en alabastre, en bronze, en argent, i fins en or i en ivori; i el feia gran o petit i el posava en alt pedestal o damunt d'una senzilla base, en el centre de la ciutat, o en els jardins o en els afòres, segons eren els seus merits, sempre en correlació de lo que valia. Fins hi ha homes divins i entren al costat del déus en els temples. I s'eleven mils estatues als poetes, als prosistes, als filosops, als savis, als virtuosos, als estrategics, als heroes i a les persones hermoses, fins als atletes, però mai als