cia, fugí de Corinte, de quals reis se creia fill. Al cap de temps, un dia, caminant, arribà a un camí estret, i aquest l'obstruia un carro en el qual, entre altres, hi anava un home alt, de cabells negres sembrats de plata. Ell volgué forçar el pas, i els del carro se li tiraren a sobre; però ell, més fort i més destre, va destruir-los. I, no deturant-se, continuà fent via. L'home del carro era Laios, el seu propri pare. Caminant caminant arribà a una montanya prop de la ciutat de Tebes, i allí li aparegué un monstre terrible que tenia l bust de dóna, el cos de lleó i les ales d'àliga. Era l'Esfinx, que devorava tots els vianants que no entenien els seus enigmes; i, deturant Edip, va preguntar-li: «Quin es l'animal que camina am quatre potes al matí, am dues tot el dia, i am tres a la nit?» «L'home,—va respondre Edip,—perquè quan es petit va de quatre grapes, quan es gran camina am les dues cames, i quan es vell am les dues cames i el bastó en que s repenja.»
Aleshores l'Esfinx alçà l vol, i directament anà a enfonsar-se mar endintre. Així que arribà a Tebes fou rebut en triomf, i Creon, germà de la reina viuda,
