Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
41
L'intellecte grec antic

tes: Una vegada era un rei... i aquest rei se deia Edip, i era rei de Tebes. Era fill del rei anterior an ell, que s deia Laios, encara que ell res ne sabia. Quan ell va néixer, son pare va consultar l'Oracle, i aquest li digué que aquell noi, quan fóra gran, el mataria, se casaria am sa mare i engendraria una raça malehida.

Laios agafa l noi i l'entregà a un pastor pera que se l'endugués a la montanya i el fes perdre. El pastor no gosà matarlo i, lligant-lo pels peus, va deixar-lo penjat en una branca d'arbre, d'on va despenjar-lo un altre pastor. Aquest era del regne de Corinte, i, veient l'hermosura del noi, va portar-lo, amagant-lo, al rei d'aquesta ciutat, el qual desitjava tenir descendencia. El rei el rebé am gran alegria, va presentar-lo a la reina, va fer-se veure al poble que ella l'havia parit, i Edip va créixer en el palau real de Corinte creient-se fill d'aquell rei. Però quan va ser ja home va voler saber el seu desti i va consultar l'Oracle, el qual li respongué que mataria son pare i que s casaria am sa mare, recorrent després el món tot cobert de sang i cego.

Tement no s complís la terrible profe-