carruatge. Sols se diu que hi ha un que sab com va passar ta cosa, un pastor, i Edip mana buscar-lo. Edip se calma perquè pensa que ell es el fill del rei i de la reina de Corinte, i acusa ls profetes de mentiders. Sofocles aquí s complau en presentar Iocasta ajudant a Edip a burlar-se dels oracles, en el mateix moment que ses prediccions van a complir-se. Apenes acaba de riure-s de la vanitat de les profecies, la veritat surt brillant d'entre ls sarcasmes com un llamp d'entre ls nuvols.
Un missatger arriba anunciant la mort del rei de Corinte, de Polibi, que Edip creu son pare, i aleshores, ja tranquil, torna a esclatar obertament sa rialla, acompanyat de Iocasta. Però, de sobte, un mot del missatger li ofega a la gola l riure i li glaç. I cor d'espant. El rei de Corinte no era son pare. Ell va reculli Edip sent un infant, a Citeron, on l'havia deixat un pastor subóit de Laios. Ell mateix va despenjar-lo d'un arbre. Aquesta revelació tremenda es com un llamp que tot ho encén i devora.
Iocasta s'espanta, veu que l seu marit es el seu fill, l'assessí del seu primer home, i fuig cridant, esparverada.
