Edip se descomposa, l'acusa de còmplice en l'assessinat de Laios, i, «si no fossis cego,—li diu,—jo m pensaria que tu l'havies mort». Aleshores el vell parla: «Desde avui—li respon—no m parlis ni a mi ni a cap de Tebes, perquè tu ets l'impiu que afligeix la ciutat. Tu ignores l'infamia en la qual vius amb els que més estimes; poc sabs lo grossa que es la teva desgracia!»
Edip no pot, no vol creure lo que li diu el vell profeta. Se pensa que la seva visió es una mentida combinada am Creon, el seu cunyat, que ha portat la resposta de l'Oracle, pera destronar-lo, i fa treure a Tiresies de la vila, el qual s'allunya maleint-lo i amenaçant-lo encara.
Més les paraules del cego han emmetzinat el cor del rei, i se dirigeix contra Creon perquè ha sobornat l'auguri, i el desterra. Iocasta vol calmar-lo i li diu que Laios, el seu primer marit, va esser mort per uns lladres en el punt aont un camí se parteix en tres.
El primer dubte li entra al cor, en lloc de calmar-lo. Aleshores se recorda que temps passat, prop del congost de la Focida, en un semblant lloc va matar un home que li disputava l pas amb el seu
