Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
51
L'intellecte grec antic

el geni adorat de la ciutat entera. Així, caient de lo alt de son palau i de sa gloria, la caiguda resulta molt més fonda i més patetica.

Creon arriba de Delfos, i aquí l drama comença. La resposta del déu es un terrible enigma: la pesta continuarà desolant Tebes mentres tinga en son territori l'assessí desconegut del passat rei Laios. Aquestes paraules són com el punt negre de l'horitzó quan una tempestat llunyana s prepara. Edip prega al poble que li digui l nom de l'assessí, prometent que ell venjarà Laios com si fos son pare: sembla que ell mateix se fulmini l'anatema. Vol saber qui es, i envia a buscar a Tiresies, un cego clarivident, centenari set vegades, quals ulls tancats veuen el passat i el pervindre. Res més solemnial que l'aparició d'aquest profeta. Edip l'interroga i Tiresies no vol respondre; unicament maleeix la seva clarividencia: tant crudel i horrible es lo que veu. Sols respon per paraules molt fosques. Edip s'enfada, i dels precs passa a les injuries i als manaments. «No soc subdit teu,—li respon Tiresies,—sinó d'Apol.» Té pietat del rei i no vol pas revelar-li sa gran dissort.