Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
57
L'intellecte grec antic

feta. Lo que va venir no podia ja esser més que decadencia.

«Atura-t, arquitectura d'Ictinos! Atura-t, esculptura de Fidias, pintura d'Apeles! Atura-t, filosofia de Democrit! Tragedies de Sofocles, comedies d'Aristofanes, atureu-vos, que sou perfetes!»

Però si les obres d'art són eternes, l'Art no pot restar immobil, com tot en la vida. Les formes, desenrotllant-se i nodrint-se, se descomponen; arribat ja a la Bellesa pura, l'Art s'altera a l'enriquir-se. La complexitat succeeix a l'unitat, els acords variats destrueixen la melodia am les dissonancies que ells arrastren. Els refinaments del modernisme perjudiquen l'esperit mascle. Les savies complicacions, les habilitats retoriques, les ponderades regles de la gramatica, immobilisen l'ingenuitat espontania. La vida fuig dels empresonaments i dels llaços, encara que aquests siguin d'or i plens de guarniments.

Quan la columna dorica farceix son capitell de l'acant escarolat de Corinte, les sublims proporcions totals s'amaguen. Quan l'habil cisell de Lyssippos detalla i atormenta ls tranquils marbres, les estatues se tornen nervioses i ja retorcen els