la politica, de la critica literaria i de la filosofia. La sal atica està escampada a mans plenes en Iotes les seves comedies, que serien massa fortes pera ls nostres dies, donada la cruesa del llenguatge i les obscenitats que contenen. En Les Granotes critica ls literats del seu temps, Euripides sobre tot, creient-se que això féu determinar al gran tragic a sortir d'Atenes. Ademés d'aquestes tenim completes Els Nuvols, Les Vespes, Els Cavallers, Els Acarnians, Socrates i els Sofistes, Lisistrata, etc.
Aristofanes, d'aqueixa gegantomaquia que acabem de descriure, d'aqueixa mascarada satirica, sense composició regular, sense solta ni volta, mullada encara amb el vi de la bacanal, va saber-ne treure obres mestres. Al seu impuls aquest caos s'ordena, apareixen formes d'una meravellosa poesia, armonisa l xivarri, de la bogeria fa sorgir la raó. Am les colossals caretes ens fa sentir sobre la Terra l'inextingible rialla dels déus olimpics.
Aristofanes era abans que tot un atenià en el verdader sentit de la paraula, un ciutadà viril i lliberal que combatia tot lo que pogués produir la destrucció de la seva republica. Mort Pericies, Ate-
