nes va perdre l seu fre i la seva regla. El nombre va destronar l'inteligencia. La llibertat minva. L'igualtat se presenta. A combatre això s dirigeix el seu plan estrategic, cobert per sa exuberant fantasia. Les seves mascarades tenen un ordre com si fossin falanges. Tots els seus personatges, homes o déus, besties o fantasmes, simbols o realitats, tots se llencen contra la mateixa colla d'adversaris enemics de la patria, els innovadors malsans de l'antiga Atenes, els retorics, els sofistes, Socrates, Euripides, els demagogs; en una paraula, tots els farauts dels déus i de les costums absolutistes d'Asia, dels déus de mort, dels déus lletjos i de les turbes igualitaries i amb instints d'esclaus. A tots aquests putiners, a tota aquesta faramalla de bretols, els persegueix el gran poeta baix totes les formes, agressió directa o alusió simbolica, lo mateix a Socrates que a Cleon, que al propri Demos.
A fuetades llicencia la soldadesca partidaria de la guerra. Els igualitaris els ridiculisa mostrant-los llur utopia social conduint a una promiscuitat barata i injusta. Llença un eixam d'abelles sobre ls jutges venals i mercenaris. Acu-
