poetes, mostrant-li l vell Cratinos quasi centenari, abans llorejat en totes les ciutats de Grecia, arrossegant el seu esqueixat mantell per carrers i places, quedant-li sols sos gloriosos llorers i sa lira muda. En una altra obra s'aixeca, com damunt d'un pedestal, rebatent als seus peus Cleon, el demagog totpoderós, com l'Apol Pythio trepitjant el malefic monstre que acaba d'aixafar. En una altra avergonyeix el Jurat del premi que li refusà, i ara mà atrevida se cenyeix la corona, de la qual no l consideraren digne.
Però, a més de bon patrici i gran polemista, Aristofanes es un poeta incomparable, d'una mobilitat infinida, d'una imaginació meravellosa, agrupant tots els efectes en sa flexibilitat ondulant, la força i la gracia, l'invectiva implacable i la caricia tendra. L'agilitat del seu estil es prodigiosa. En un moment passa de l'exaltadora marxa ditirambica a la tendra frescor de l'idili, de l'adoració a l'irrisió, de l'entusiasme al cinisme, de la contracció de les celles, propria de l'indignació, a la boca francament oberta de la rialla alegra. Si canta la gloria de la patria, sembla un Tirteu am la llança enristrada. Si combat a un enemic, bran-
