da contra ell els potents yambos mortífers d'Arquilocos, que obligaven a Lycombos i a Nerbula a penjar-se. Si la seva estrofa s'obre a la vista del camp, sembla la flauta del satir, plena de l'aire dels boscos i de l'oreig humid de les aigües.
De prompte una ganyota horrible desfigura sobtadament la seva expressió heroica: es que s'ha girat de cara a la xurma. Baixa del Temple i del Portic al fangós caminal, i increpa la multitut, arribant fins al seu caló groller i a les paraulades brutals i xabacanes.
Am la varietat i l'abundancia de paraules i de sentits, tol es vida, tot es profusió i animació en les seves comedies. Una miriada de figures de l'epoca, un formigueig de detalls pululen en els seus versos. Alegries agrestes, xerrameca de dònes, renyines domestiques, baralles de mercat, interiors de cuina, escenes de tribunals, tumultes de la plaça publica, tot ho ha pintat Aristofanes de mà mestra. Si l seu teatre hagués desaparegut, no sabríem pas res de l'Atenes popular del sigle IV abans de la nostra era. Sense ell, tota la sal de la vida atica s'hauria evaporat.
El seu distintiu es l'alegria. Ella om-
