dels sers nobles i lliures. I el chor, que dòna aquesta tonica elevada, governa la Comedia, es l'anima del seu moviment, l'harmonia del seu soroll.
Aristofanes es el tipo unic del seu art. De les seves onze comedies que ns han arribat fins a nosaltres, sen desprèn un esperit unic, que no s'ha vist mai més en l'Historia. El món no ha vist, i potser no veurà mai més, un tal espectacle: l'orgia dirigida pel geni; l'Estat debatut i fins subordinat a l'individu, sobre l'escena; el Teatre rivalisant am l'Agora; la critica universal armada am l'audacia justa d'una fantasia absoluta; la raó guiant l'esbojarrament de l'exuberancia de la Vida.
Una advertencia: aqueixa comedia lliberal, nascuda am la llibertat d'Atenes, unicament podia viure magnifica mentres la Patria fos lliure. Sols una llibertat ampla i una prosperitat solida podien tolerar aqueixa artistica llicencia satirica sense limits. Quan l'autonoma Atenes declinà, ja fou impossible.
Quan més tard reapareix, ja es molt minvada.
Encara tingué Grecia alguns autors dramatics i alguns tragics més, dels que
