Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
88
Pompeius Gener

mer principi l Foc. I negà l'existencia dels déus, fins la d'un ser supra-sensible. Va concebir l'idea de la permanencia de les lleis generals de la Naturalesa, a pesar de la varietat infinida dels fenomens. I formulà l següent axioma: «Tot se mou, res persisteix». Deia que eren la base de l'Univers una transformació perpetual, una producció i una reabsorció continuades. Així ve a esser el pare del transformisme. En principi, no han escrit més ni Darwin ni Spencer. Generació i destrucció ja eren pera ell, com pera ls moderns, unió i separació, agregació i disgregació. L'energia permanent, el moviment eternal, tot està ja descrit per Heraclít. Veia en l'Humanitat la millor manifestació de lo diví, i això era l pensament, l'elevació de l'intellecte sobre les simples sensacions organiques. Va florir 500 anys abans de J. C.

Empedocles, nascut a Agrigento (Sicilia), florí 50 anys després. Fou un gran fisic, filosop i poeta. Els seus conciutadans, que admiraven ets seus escrits sense poder penetrar-los, li erigiren una estatua coberta amb un vel, simbol de l'obscuritat que pera ells tenia l seu estil. Com a fisic sentà la teoria dels