quatre elements: Terra, Aigua, Aire i Foc. Ademés d'aquests elements, admet dugués forces fonamentals: l'Amor i l'Odi, que en la formació i en la destrucció del món representen, l'un l'atracció i l'altre la repulsió. Empedodes va tendir a la metafisica, i fins se diu que s donava aires de taumaturg. Creia en la metemsicosis i prohibia l'ús de la carn, així com els sacrificis de sers vivents, per pur amor a tot lo que té vida.
Xenofanes, vingut de l'Asia menor a l'Italia meridional, o siga a lo que s'anomenà la Magna Grecia, va fundar allí l'escola d'Elea, en la ciutat d'aquest nom. Va combatre les idees mitologiques sobre l'essencia dels déus, substituint-los per una concepció filosofica de l'Univers. Ell fou qui qualificà de purs antropomorfismes les divinitats i digué: «Si ls bous i els lleons sabessin de pintar, pintarien als déus tals com ells són».
Parmenides fou poeta a l'ensems que filosop, i decididament idealista, ja que afirmava que fòra de la metafisica, que era lo real, sols quedava lo fisic com apariencia pura.
I Zenon d'Elea va arribar encara més enllà, perquè negà fins el moviment.
