Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
91
L'intellecte grec antic

matic simbolic am que envolquellava sa doctrina, es quasi impossible apurar la veritat de lo que inventà o escrigué. Se diu d'ell que viatjà per l'Asia i per l'Egipte, i tal vegada arribà a la India. En el fons sols se sab de cert que fundà la seva escola a Cretona i que ensenyava a perfeccionar i desenrotllar els principis religiosos, tendint a un fi politic teocratic.

Com hem dit, a Pitagores no sel coneix directament, sinó per lo que d'ell diuen escriptors posteriors; però l caracter que resulta dels seus asserts es la reacció mitica dogmatica orientalista, en contra de l'independencia democratica dels filosops jonics. La seva ciencia, encara que matematica, va envolquellada en, l'obscuritat dels simbols i està animada per la superstició, o, si s vol, per l'imposició, a l'home, de lo supra-sensible o de lo incognoscible. Pera Pitagores la Naturalesa estava subjecta al llenguatge, i aquesta an aquella; i les paraules, com els fenomens, eren no més que simbols d'un ideal real, invisible, que s revelava a l'anima humana pels nombres. Així ls seus deixebles usaven sempre fórmules numeriques i geomètriques simboliques d'alguna cosa amagada; i