aquests deixebles se coneixien pel triple triangul, o sia un triangol cada un de quals costats dòna origen a un altre triangul, o pel pentagon.
L'escola Jonica partia del fets i s'elevava a principis generals. Pitagores, al revers, va partir de l'idea més universal, de la de la divinitat, i procedia per deducció logica, sense cap observació ni experimentació. La seva base era l seu raciocini abstracte, apoiant-se en principis absoluts. El principi real de totes les coses era, segons ell, la mónada, això es, l'unitat absoluta, de la qual per oposició n naixen la limitació, la dualitat, l'imperfecció, lo indefinible. L'ideal humà consisteix en desenredar els esperits dels llaços de la dualitat, del món sensible, lo qual s'obté deixant la ciencia de lo que varia, de lo fenomenal [1], com a falsa, pera obtenir la ciencia verdadera de l'un, del Ser immutable, tendint a reduir la multiplicitat a l'unitat. I com a conseqüencia exposa sa teoria dels nombres, que pera ell són els simbols exactes de les coses. No seguirem endavant en l'exposició de les doctrines pitagori-
- ↑ Com si n'hi hagués d'altra.
