tafaner impertinent de les intencions, com un inquisidor de la conciencia, com un policia de l'ànima humana, un espia dels actes privats, un profanador de la sagrada psiquis de cada hu. Ademés, era putiner, lleig, innoble i enemic de la Bellesa, a la qual despreciava. Tenia l front abrupte, els ulls insolents, la boca cinica, la barba hirsuta, el nas xato i el ventre inflat, com el de Silenos.
El seu brut mantell de burell, ple de recusits i de pedaços; els seus peus grossos, plens de duricies, sempre nusos; la seva conversa grollera, el feien repulsiu. Era una vergonya pera Atenes. Els seus discursos eren xavacans i atipadors. Treia les seves comparacions dels objectes més ordinaris, de les culleres, de les tripes, de les olles de sopa i de les escombren es; el seu vocabulari era extret del de les marmanyeres i palafreners. Embutia ls seus paràgrafs de trivialitats i d'insolencies. De dia, i fins de nit, recorria ls mercats, les tendes de barber, les cases de prostitutes, els gimnasos i els passeigs, sense altre fi que l de disputar i armar discussions. Ensenyava als fills a no obeir als seus pares quan aquests els deien que no l'escoltessin. «Qui s'oposa a la raó—els
