Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Pedro.  Si no me escucha,

le dejo.

Baoro.  Pues hombre, habla.
Pedro. Habla: ¿qué tengo que hablar,

si no deja meter baza?
Ni Morella resistiera...

Baoro. Pues en Morella...
Pedro.  Caramba!
Baoro. Hòme per Deu, no s'enfade;

ya no diré una paraula.

Pedro. Sobre lo de su sobrina

hay algo mas?

Baoro.  Algo y alga;

la vòl un tal Micalet
que gasta chaqueta y faixa,
dú bucles y es baratero;
de mal nòm li dihuen Charpa,
y es nét d'un realiston,
vellús, músic de gran fama,
que perteneix, segons dihuen,
á la corporasió ó banda
d'el Só Quico L'Olier;
un agüelo sense cara
que te un busne axi de gran
y en ca bufit m'el desgarra:
el nét, com li he dit, es pincho,
y el vell, s'agüelo, un'astaca;
pero la chica al tal pincho,
ni'l vòl pintat de mascára;
que té relasions molt fòrtes
segons la pública fama...

Pedro. Con quién?
Baoro.  Con una comare

que li dihuen Llengua Blaba;
pero hiá un atre suqueto
qu'á la chica li fá grasia;
un cabo andalús, molt pillo,
de caballería, un trápala;
ma nevoda el vòl un pòc,
pero segons s'esplicaba
van á quedar de rompuda,