Aquesta pàgina ha estat revisada.
CANT TERCER
La porta de l'Infern. El vestíbul dels displicents. El pas de l'Aqueront.
P
er mi hom va vers la ciutat plorosa; per mi hom va vers la dolor eterna;
per mi hom va entre la gent perduda.
4.La justícia al meu alt factor féu moure:
crear-me van la potestat divina,
l'amor primê i la saviesa summa.
7.No foren ans que jo coses creades,
sinó eternes, i eterna és ma existència.
Aquells que entreu, deixeu tota esperança!»
10.Aitals paraules, de color obscura,
vaig veure escrites sobre d'una porta.
Per'xò jo:—Mestre, llur sentit m'espanta!—[1]
- ↑
Per me si va nella città dolente,
per me si va nell'eterno dolore,
per me si va tra la perduta gente.
4Giustizia mosse il mio alto fattore:
fecemi la divina potestate,
la somma sapienza e il primo amore.
7Dinanzi a me non fur cose create,
se non eterne, ed io eterno duro.
Lasciate ogni speranza, voi ch'entrate!
10Queste parole di colore oscuro
vid'io scritte al sommo d'una porta;
per ch'io: "Maestro, il senso lor m'è duro."
