13.I ell em digué, com a persona experta:
—Ací de tota por hem de deixar-nos;
convé que acabi ací tota temença.
16.Hem arribat ja al lloc on t'explicava
que veuries les gents adolorides
que perderen el bé de l'intel·lecte.—
19.I après d'haver posat sa mà en la meva
amb cara alegre, que confort va dar-me,
em portà dins de les secretes coses.
22.Allà sospirs i planys i crits queixosos
ressonaven per l'aire sense estrelles;
i això, al començ, omplí mos ulls de llàgrimes.
25.Estranys llenguatges i parlars horribles,
accents irats, exclamacions d'angúnia,
crits forts i roncs, i picaments mesclant-s'hi
28.de mans, un tumult feien, que es regira
sens fi, en aquell ambient d'eterna fosca,
com remolí de pols que el torb cabdella.[1]
- ↑
13Ed egli a me, come persona accorta:
"Qui si convien lasciare ogni sospetto;
ogni viltà convien che qui sia morta.
16Noi siam venuti al luogo ov'io t'ho detto
che tu vedrai le genti dolorose
c'hanno perduto il ben dello intelletto."
19E poi che la sua mano alla mia pose
con lieto volto, ond'io mi confortai,
mi mise dentro alle segrete cose.
22Quivi sospiri, pianti ed alti guai
risonavan per l'aer senza stelle;
per ch'io al cominciar ne lagrimai.
25Diverse lingue, orribili favelle,
parole di dolore, accenti d'ira,
voci alte e fioche e suon di man con elle
28facevano un tumulto, il qual s'aggira
sempre in quell'aria senza tempo tinta,
come la rena quando a turbo spira.
