31.I jo, que el cap cenyit d'horror tenia,
diguí llavors:—Qu'és, mestre, ço que sento?
Qui són aquests que tant abat la pena?—
34.I a mi ell:—Aquest míser estat serven
de tots aquells les ànimes petites
que sense infàmia i sense honor visqueren.
37.Amb l'estol menyspreable són mesclades
dels àngels que rebels a Déu no foren
ni a ell fidels, curant sols d'ells mateixos.
40.A fora els tragué el Cel per no enlletgir-se,
i ni el pregon Infern els volgué rebre,
car d'ells els condemnats haurien glòria.—
43.I jo:—Mestre; ¿qu'és ço que així els agreuja
i que amb uns crits tan agres els fa plànyer?—
Respongué:—Serà dit en poca estona:
46.Esperança de mort aquests no tenen;
i és tan trista la llur obscura vida,
que de tota altra sort són envejosos.[1]
- ↑
31Ed io, ch'avea d'orror la testa cinta,
dissi: "Maestro, che è quel ch'i'odo?
e che gent'è che par nel duol si vinta?"
34Ed egli a me: "Questo misero modo
tengon l'anime triste di coloro
che visser senza infamia e senza lodo.
37Mischiate sono a quel cattivo coro
degli angeli che non furon ribelli
nè fur fedeli a Dio, ma per sè foro.
40Cacciârli i Ciel per non esser men belli;
nè lo profondo Inferno li riceve,
chè alcuna gloria i rei avrebber d'elli"
43Ed io: "Maestro, che è tanto greve
a lor, che lamentar li fa sì forte?"
Rispose: "Dicerolti molto breve.
46Questi non hanno speranza di morte,
e la lor cieca vita è tanto bassa,
che invidiosi son d'ogni altra sorte.
