Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

49.El món no vol que cap memòria en resti:
justícia i compassió ensems els rebutgen.
Ja més no hem de parlar-ne: guaita i passa!—
52.I jo, tot esguardant, viu una ensenya
que, voleiant, corria tan furiosa
que no semblava pas volê aturar-se.
55.I anava al seu darrera tal corrua
de gent, que jo jamai cregut hauria
que hagués la mort pogut desfer-ne tanta.
58.Després d'haver a alguns mirat amb compte,
l'ombra d'aquell no vaig trigâ a conèixer
que el gran refús per covardia dava.
61.A l'acte comprenguí (i això cert era)
que aquella era la secta dels abjectes,
ni agradables a Déu ni als seus contraris.
64.Aquests desgraciats, que mai vius foren,
anaven nus, i eren picats sens treva
per les mosques i vespes que els omplien.[1]


  1. 49Fama di loro il mondo esser non lassa;
    misericordia e giustizia li sdegna:
    non raggioniam di lor, ma guarda e passa!"
    52Ed io, che riguardai, vidi una insegna
    che girando correva tanto ratta,
    che d'ogni posa mi pareva indegna;
    55e dietro le venia sì lunga tratta
    di gente, ch'io non avrei mai creduto
    che morte tanta n'avesse disfatta.
    58Poscia ch'io v'ebbi alcun riconosciuto,
    vidi e conobbi l'ombra di colui
    che fece per viltate il gran rifiuto.
    61Incontanente intesi e certo fui,
    che quest'era la setta de' cattivi,
    a Dio spiacenti ed a' nemici sui.
    64Questi sciaurati, che mai non fur vivi,
    erano ignudi e stimolati moho
    da mosconi e da vespe ch'eran ivi.