Aquesta pàgina ha estat revisada.
67.Elles la faç de sang tota els regaven,
que, a llurs peus amb les llàgrimes unint-se,
per fastigosos verms era xuclada.
70.I, quan a un altre indret girí la vista,
d'un gran riu a la vora gent vaig veure;
i per això jo:—Mestre: vulgues dir-me
73.qui són aquests, i quina llei els dóna
de travessar el riu tanta frisança,
segons puc veure amb una llum tan frèvol—
76.I ell a mi:—Aquestes coses, conegudes
et seran en fixar els nostres passos
de l'Aqueront per la ribera trista.—
79.Llavors, els ulls avergonyits i baixos,
tement que amb més parlar li fes agravi,
fins a sê al riu no li diguí altra cosa.
82.I vet aquí que ve dintre una barca
un vell de pèl tot blanc, cridant amb fúria:
—Ai de vosaltres, ànimes perverses![1]
- ↑
67Elle rigavan lor di sangue il volto,
che, mischiato di lagrime, a' lor piedi
da fastidiosi vermi era ricolto.
70E poi che a riguardare oltre mi diedi,
vidi gente alla riva d'un gran fiume;
per ch'io dissi: "Maestro, or mi concedi
73ch'io sappia quali sono, e qual costume
le fa di trapassar parer sì pronte,
com'io discerno per lo fioco lume."
76Ed egli a me: "Le cose ti fien conte,
quando noi fermerem li nostri passi
su la trista riviera d'Acheronte."
79Allor con gli occhi vergognosi e bassi,
temendo no'l mio dir gli fosse grave,
infino al fiume di parlar mi trassi.
82Ed ecco verso noi venir per nave
un vecchio, bianco per antico pelo,
gridando: "Guai a voi, anime prave!
