49.¿n'eixí algun, mai, per mèrit seu o d'altri,
que aconseguís després la benaurança?—
I ell, que entengué el sentit de ma pregunta,
52.—Nou—respongué—en aquest estat jo era,
quan un Totpoderós venir vaig veure
coronat amb un signe de victòria.
55.Del nostre pare Adam se'n dugué l'ombra;
d'Abel, son fill, i de Noè, el de l'Arca;
del legista Moisès, a les lleis dòcil;
58.de David, rei, i d'Abraham, patriarca;
d'Israel, amb son pare i descendència
i amb Raquel, per la qual féu tantes coses;
61.i encar molts altres; i beats va fer-los.
I et vull assabentar que ans d'aquella hora
cap esperit humà salvat s'havia.—
64.Mentre ell parlava així, no ens detinguérem,
ans encara la selva travessàvem;
la selva, dic, dels esperits espessos.[1]
- ↑
49"Uscicci mai alcuno, o per suo merto
o per altrui, che poi fosse beato?"
E quei, che intese il mio parlar coverto,
52rispose: "Io era nuovo in questo stato,
quando ci vidi venire un Possente,
con segno di vittoria incoronato.
55Trasseci l'ombra del primo parente,
d'Abel suo figlio, e quella di Noè,
di Moisè legista e ubbidiente;
58Abraàm patriarca e David re,
Israel con lo padre e co' suoi nati
e con Rachele, per cui tanto fe',
61ed altri molti; e feceli beati:
e vo' che sappi che, dinanzi ad essi,
spiriti umani non eran salvati."
64Non lasciavam l'andar perch'ei dicessi,
ma passavam la selva tuttavia,
la selva, dico, di spiriti spessi.
